Terestel a la Cara de Mico

A la part alta de la Plantació hi trobem l’agulla del Mirador o Cara de Mico, un bony si venim pel nord però amb un bonic vessant sud, que convida a l’escalada més contemplativa en una raconada deliciosa.

La Terestel és una interessant proposta de 3 tirades, que s’eleva a l’esquerra de la Xavi Sampietro aprofitant el millor pany de l’agulla i el seu rocam excel·lent. Especialment bonic  és el segon llarg que per sí sol val una visita, mantingut en cinquè superior, amb un tram més rabiós (6b) abans de guanyar la reunió. La via resta totalment equipada i només haurem de dur una dotzena de cintes.

• Via: Terestel
• Zona: Montserrat – La Plantació
• Dificultat: 6b (MD+)
• Dificultat obligada: V+
• Llargària: 110 metres
• Exposició: Mitjà
• Compromís: Baix
• Equipament: Via totalment equipada amb parabolts i algun espit
• Material: 12 cintes exprés
• Orientació: Sud-oest
• Valoració: ****

[/blue_box]

Aproximació:

Per arribar fins al vessant sud-oest de la Cara de Mico ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni direcció a les Gorres. Un cop haguem deixat les Gorres enrere i just abans d’arribar al mirador trobarem un corriol que baixa cap al sud fins arribar al Sentinella. Un cop a l’alçada d’aquest marxem direcció est (fita) fins situar-nos a la base de l’agulla de la Cara de Mico; anem flanquejant, superem un bloc característic i just després trobarem el peu de via (parabolt visible uns 6 metres per sobre).

L1(IV+)

La via s’inicia a l’esquerra de l’Aresta Sampietro. Per localitzar el peu de via ens haurem de fixar en una expansió a uns 6 metres del terra. Aquesta tirada discorre per una placa tombada amb roca de primera. L’equipament és distant però suficient donada la naturalesa amable d’aquest primer llarg. A mitja tirada podrem llaçar una savina que a més a més també ens pot servir de referència per localitzar el peu de via. 35 metres, 4 parabolts.

L2(6b)

El segon llarg és molt bo; es tracta d’una placa que es redreça fins arribar a extraplomar un pèl (punt on trobem el pas clau del llarg i de la via). La tirada és mantinguda en cinquè superior, d’escalada més aviat tècnica on saber llegir la roca esdevé fonamental. 45 metres, 9 expansions i 2 claus.

L3(IV+)

El darrer llarg ens serveix per guanyar el cim de l’agulla. Es tracta d’una tirada absolutament plaent, amb grans còdols cantelluts que ens fan progressar amb fermesa. 30 metres, un pont de roca doble i 3 expansions.

Descens:

Fem un curt ràpel per la cara nord-est fins el coll o bé desgrimpem i d’allí anem a buscar el camí de Sant Jeroni.

El que més m’ha agradat:

• Raconada deliciosa i tranquil·la, tant aprop dels freqüentats Gorros com lluny de la seva fresa.
• Segon llarg boníssim, pura continuïtat amb una secció més picant.
• Ombra fins a primera hora de la tarda, bon destí per una matinal en dies calorosos.